Sempre a punt

- Bon dia i adeu -va sentir que li deia ella mentre li feia un bes.

Ell es va despertar amb la humetat als llavis i la va veure ja vestida al costat del llit.

- Ja te'n vas?

- Si, bandido, tú estas de vacances però jo he de treballar.
- I d'acomiadament un beset i ja està?

- I què vols? Una tocadeta?

Amb la mà li va buscar el membre i el va trobar dur.
- Sempre estas a punt?
- Una tocadeta no, un beset... a la caboteta.
Ella es va acostar, obedient, li va retirar el llençol, primer va fer un bes suau, després va apretar amb els llavis ja pintats de roig, amb força.
- Així?
- Mmmmm, més, un poquet més d'acomiadament, perla.
Ella es va tornar a acostar el tronquet ferm a la boca, el va llepar bona cosa, traguent la saliva amb la llengua. Ell la va notar poc delicada mentre li tocava el cul notant una extranya falta de costures. Ella el mirava rient.
- Sempre m'ha agradat anar a treballar amb la cara de felicitat d'un clau matiner.

Ell se la mirava extranyat mentre veia com, sense llevar-se el vestidet, se'l pujava delicadament cap a dalt. El sexe d'ella es va mostrar esplendoros. Li va pujar al damunt disposta a cavalcar-lo.

- Ara no se si follem per què jo volia o per què tú tenies ganes.

- Per què jo no parava de pensar-ne mentre em dutxava, rubiet, perquè no et treia del cap. -ja li parlava entre sospirs que prompte serien gemecs.