-Molt bé, ara la puc aguantar dura sense escorrer-me tot el que vullga
-No m'ho crec, puc provar?
-Si.
-Vaja, doncs sí que aguantes, espera
-Doncs si, xico, tens raó, espera't
-Ostras, ni tot a la una...
I aleshores ella va recordar el seu secret. Es va despullar, es va recostar sobre el llit i li va oferir el cau
-Mira, per a tú, entra...
I ell va perdre l'aposta."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Insinua'm ...