29/9/13

El sofà

No puc dormir. Deixe el llit, faig una volta, arribe al sofà, em gite allà, tanque els ulls. Note un moviment, obric els ulls i la veig a ella, com el gat Cheshire, dalt el sofà, més a dalt que jo, no li pengen les cames, li penja un genoll, nu, porta falda, no molt llarga però en eixa postura sembla una faldilla, em mira.
-Hola
-…
-Espera’t que baixe –em diu en vista del meu silenci.
Es deixa relliscar pel sofà, cau al meu costat, li deixe lloc, poc que un sofà és un sofà i l’espai és el que és.
-Hola altra volta.
-Hola, no se què dir.
-Recurreix a un clàssic.
-Estudies o treballes? –Ja se que treballa, ja se on treballa, porta la roba de treballar, l’he vist aquest matí.
-Estudie, ara no hi ha feina.
Es belluga un poc, es freguen el seu cos i el meu. Note com tot puja.
-Me’n vaig. Ací els dos sols podem fer un desastre.
Ara ja no va amb la roba de treballar, va amb roba de dormir, menys roba, més suau al tacte, al tacte que traspassa el meu pijama.
-I no vols que fem un desastre?
Acaba la frase girant-se cap a la paret del sofa, oferint-me l’esquena. Direm l’esquena.
-Fem-lo. –dic jo.
I torne a gitar-me al sofà, mirant també la paret, apretant-me a ella més del que caldria per no caure a terra.
Aleshores girà el cap, sols el cap, em mira i obri els llavis eixos finets que té i la seua cadera comença un moviment que acompanya la seua llengua dins la meua boca.

Al final fem un desastre entre els dos.

1 comentari:

Insinua'm ...