Frec a frec

Fèlix entrava a l'arxiu, amb els papers a la mà i al fons va veure Maria: Botes altes, malles negres ajustades, un jersei finet llarg. Estava fent esforços per pujar una caixa a la part alta de l'estanteria. El magatzem, atapeït de trastos, no donava més i Maria estava entre una columna de caixes de cartró i l'estanteria. Fèlix va arribar a la seua altura i es va parar.
-Hola -va dir ella sense deixar de voler pujar la caixa- vols passar?
-Sí, la meua estanteria està allà darrere.
-Passa.
Maria va apegar el cos a l'estanteria metàl·lica, deixant-li lloc insuficient per a passar entre ella i les caixes.
Fèlix va passar, es va haver de possar de perfil, l'hebilla del cinturó va fregar Maria.
-Aiiiiii! -Va dir ella fluixet.
-Perdona, perdona -Fèlix es va possar roig, estava atabal·lat.
-No passa res, és el que té tindre un cul gros.
-No el tens gros, el tens perfecte.
Fèlix no sabia per què Maria havia dit això, era, en honor a la veritat, un cul més que perfecte, redonet i dur de les sessions de pilates que sabia que es feia cada dos dies. Però el que encara trobava més inexplicable és com li havia contestat ell, ja se n'estava penedint.
-Perfecte? -Maria va deixar la caixa al seu lloc amb una facilitat inexplicable per a les dificultats que feia un segón semblava que tenia. I es va girar a mirar-lo, arrimant-se molt a ell.

-Bueno, vull dir, disculpa, no havia d'haver dit això, no et volia molestar.
-Quina por que tens!
-Saps com està el tema de les demandes per acosament al treball? Poca broma amb això! Jo...
-Per això costa tant trobar una polla, esteu esglaiadets...
Fèlix es va quedar en blanc, paralitzat. Maria li va fregar el paquet, amb l'erecció ja evident. Li va despasar la cremallera mentre el mirava als ulls i va posar la mà per dins. La mà gelada de Maria va provocar un gemec de Fèlix.
-Espera, ara te la calfe -va dir Maria mentre mirava cap avall.
Maria li va passar la punta de la llengua pels llavis, mentre li la treia per la bragueta oberta...