27/1/13

Mentre treballe

Fèlix es va asomar al despatx:
- Hola Alicia, què vols?
- Passa, i tanca la porta que açò és confidencial.
Fèlix va obeir, va veure la cadira "de sempre" a un racó i Alicia aseguda en una cadira de les que usen els clients, de menys categoria, diriem: sense la facilitat de regular l'altura, ni reposa-braços,... Es va a acostar a la pantalla per darrere d'ella, tenia oberta una fulla excel, Alicia bufava.
- Què passa?
- Estava amb els clients importants, mirant la classificació que m'han enviat de central i em falten la meitat!
Felix, plantat darrere Alicia li mirava l'escot, més generós que ahir i ben ple, com sempre.
- Està ahí, en aquesta pestanya -Fèlix li agafà el ratolí que encara sostenia ella, les mans es van fregar. Ella la va retirar lentament, mentre el mirava a ell i no a la pantalla.
- Ah! Ja veig. Espera't, sentat, treballaras millor.
Alicia va seure damunt la taula, la faldilla li se'n va pujar més del compte. Fèlix va veure el final més obscur de les mitges, on fa el refoç, ja l'últim bastió abans de la carn. Es volia concentrar en l'ordinador però li parlava a ella.
- T'has canviat el perfum...
- Sí, i he fet un altre canvi...
Ja l'ordinador li tenia igual
- Quin?
- No porte calces. Despasa't -va manar.
Fèlix estava acostumat a que Alicia li manara la feina, però no d'aquella manera. Es va descordar ràpidament el cinturò negre. Mentre es baixava els pantalons i calçotets, Alicia baixà de la taula fent un botet. El va espentar suaument i la cadira de rodes va regolar cap enrere, es va pujar la faldilla i va seure damunt d'ell.
- Si acabes les dos feines a l'hora et convide a sopar a la nit. -li va dir Alicia mentre ja notava la llengua humida d'ell al seu coll.

1 comentari:

  1. Aquests són els canvis que agraden!
    Bona entrada.

    ResponElimina

Insinua'm ...