El sofà

No puc dormir. Deixe el llit, faig una volta, arribe al sofà, em gite allà, tanque els ulls. Note un moviment, obric els ulls i la veig a ella, com el gat Cheshire, dalt el sofà, més a dalt que jo, no li pengen les cames, li penja un genoll, nu, porta falda, no molt llarga però en eixa postura sembla una faldilla, em mira.

-Hola

-…

-Espera’t que baixe –em diu en vista del meu silenci.

Es deixa relliscar pel sofà, cau al meu costat, li deixe lloc, poc que un sofà és un sofà i l’espai és el que és.

-Hola altra volta.

-Hola, no se què dir.

-Recurreix a un clàssic.

-Estudies o treballes? –Ja se que treballa, ja se on treballa, porta la roba de treballar, l’he vist aquest matí.

-Estudie, ara no hi ha feina.

Es belluga un poc, es freguen el seu cos i el meu. Note com tot puja.

-Me’n vaig. Ací els dos sols podem fer un desastre.

Ara ja no va amb la roba de treballar, va amb roba de dormir, menys roba, més suau al tacte, al tacte que traspassa el meu pijama.

-I no vols que fem un desastre?

Acaba la frase girant-se cap a la paret del sofa, oferint-me l’esquena. Direm l’esquena.

-Fem-lo. –dic jo.

I torne a gitar-me al sofà, mirant també la paret, apretant-me a ella més del que caldria per no caure a terra.

Aleshores girà el cap, sols el cap, em mira i obri els llavis eixos finets que té i la seua cadera comença un moviment que acompanya la seua llengua dins la meua boca.

Al final fem un desastre entre els dos.

Frec a frec

Fèlix entrava a l'arxiu, amb els papers a la mà i al fons va veure Maria: Botes altes, malles negres ajustades, un jersei finet llarg. Estava fent esforços per pujar una caixa a la part alta de l'estanteria. El magatzem, atapeït de trastos, no donava més i Maria estava entre una columna de caixes de cartró i l'estanteria. Fèlix va arribar a la seua altura i es va parar.
-Hola -va dir ella sense deixar de voler pujar la caixa- vols passar?
-Sí, la meua estanteria està allà darrere.
-Passa.
Maria va apegar el cos a l'estanteria metàl·lica, deixant-li lloc insuficient per a passar entre ella i les caixes.
Fèlix va passar, es va haver de possar de perfil, l'hebilla del cinturó va fregar Maria.
-Aiiiiii! -Va dir ella fluixet.
-Perdona, perdona -Fèlix es va possar roig, estava atabal·lat.
-No passa res, és el que té tindre un cul gros.
-No el tens gros, el tens perfecte.
Fèlix no sabia per què Maria havia dit això, era, en honor a la veritat, un cul més que perfecte, redonet i dur de les sessions de pilates que sabia que es feia cada dos dies. Però el que encara trobava més inexplicable és com li havia contestat ell, ja se n'estava penedint.
-Perfecte? -Maria va deixar la caixa al seu lloc amb una facilitat inexplicable per a les dificultats que feia un segón semblava que tenia. I es va girar a mirar-lo, arrimant-se molt a ell.

-Bueno, vull dir, disculpa, no havia d'haver dit això, no et volia molestar.
-Quina por que tens!
-Saps com està el tema de les demandes per acosament al treball? Poca broma amb això! Jo...
-Per això costa tant trobar una polla, esteu esglaiadets...
Fèlix es va quedar en blanc, paralitzat. Maria li va fregar el paquet, amb l'erecció ja evident. Li va despasar la cremallera mentre el mirava als ulls i va posar la mà per dins. La mà gelada de Maria va provocar un gemec de Fèlix.
-Espera, ara te la calfe -va dir Maria mentre mirava cap avall.
Maria li va passar la punta de la llengua pels llavis, mentre li la treia per la bragueta oberta...

Mentre treballe

Fèlix es va asomar al despatx:
- Hola Alicia, què vols?
- Passa, i tanca la porta que açò és confidencial.
Fèlix va obeir, va veure la cadira "de sempre" a un racó i Alicia aseguda en una cadira de les que usen els clients, de menys categoria, diriem: sense la facilitat de regular l'altura, ni reposa-braços,... Es va a acostar a la pantalla per darrere d'ella, tenia oberta una fulla excel, Alicia bufava.
- Què passa?
- Estava amb els clients importants, mirant la classificació que m'han enviat de central i em falten la meitat!
Felix, plantat darrere Alicia li mirava l'escot, més generós que ahir i ben ple, com sempre.
- Està ahí, en aquesta pestanya -Fèlix li agafà el ratolí que encara sostenia ella, les mans es van fregar. Ella la va retirar lentament, mentre el mirava a ell i no a la pantalla.
- Ah! Ja veig. Espera't, sentat, treballaras millor.
Alicia va seure damunt la taula, la faldilla li se'n va pujar més del compte. Fèlix va veure el final més obscur de les mitges, on fa el refoç, ja l'últim bastió abans de la carn. Es volia concentrar en l'ordinador però li parlava a ella.
- T'has canviat el perfum...
- Sí, i he fet un altre canvi...
Ja l'ordinador li tenia igual
- Quin?
- No porte calces. Despasa't -va manar.
Fèlix estava acostumat a que Alicia li manara la feina, però no d'aquella manera. Es va descordar ràpidament el cinturò negre. Mentre es baixava els pantalons i calçotets, Alicia baixà de la taula fent un botet. El va espentar suaument i la cadira de rodes va regolar cap enrere, es va pujar la faldilla i va seure damunt d'ell.
- Si acabes les dos feines a l'hora et convide a sopar a la nit. -li va dir Alicia mentre ja notava la llengua humida d'ell al seu coll.

Crida fort!

Després d’un breu bes als llavis Fèlix ja va veure sols els cabells d’ella, el cap s’enfilava cap al membre erecte que havia quedat al descobert després que li havera baixat pantalons i calçotets tot d’una. A les pel·lis porno sempre es trau un plànol de la xicota mirant-te amb els ulls, i la boca, ben oberts però ell preferia que tota l’atenció de la seua protagonista estiguera encarada a la seua polla.

Li passava delicadament els dits entre la melena mentre ella feia els primers besos humits però prompte va traure la llengua a passejar-li la caboteta. Fèlix mai sabia què fer, no volia donar-li conversa per a que no es sentira obligada a contestar i es deixara allò que estava fent , però aquell moment de plaer no el podia passar en silenci, les més de les vegades optava per gemegar-li. La llengua li va recórrer el fal·lus cap als ous, i quan la boca pujava fent mossets, provocava una erecció major, aleshores a l’arribar de nou a dalt li mossegava a dentelades breus i abundants mentre amb la mà li fregava la bossa, el membre, sense que ella el sostinguera, amb una mà a la bossa i la boca sols a l’extrem, s’encabritava i li se n’eixia de la boca. Aleshores Fèlix augmentava la freqüència del frec dels dits a la nuca d’ella i feia el primer gemec. Els dits hàbils d’Alicia agafaven al vol la polla i se la posava novament a la boca, fregant-la amb els llavis, engolint-la, com redreçant-la i portant-la al cau humit i calent d’ella, omplint-li-la de saliva. Els gemecs de Fèlix augmentaven més, deixava anar el cap d’ella llevant-li la mà i aleshores els moviments es convertien en frenètics, era quan la pelvis d’ell començava a acompanyar el ritme com volent follar-se la boca d’Alicia. En eixe moment sempre recordava els llavis pintats i pensava com pintura i saliva li ompliriem el membre.

Alicia va alçar el cap i va agafar fortament la polla amb la mà, lubricada com estava, Fèlix ni va notar la diferència i continuava els moviments espasmòdics amb els ulls tancats, deixant-li fer-se una palla mentre la llengua d’ella entrava per la seua boca i l’empenyia contra el coixí del llit. Quan la mà d’ell va buscar el cul d’Alicia i pels moviments cada vegada més ràpids de la cintura d’ell, Alicia va intuir que tot estava a punt d’acabar, va separar la boca, sense afluixar el ritme de la mà i li va ordenar:

-          Crida fort!

I la boca d’ell oberta va soltar un gemec quan tota la seua llet es va escampar per la mà d’Alicia.

- Ostras! -va dir ell encara- jo volia follar-te...

- D'això res, que ara vaig a buscar al meu home i no vull que t'ensume. Demà més.

 

Alicia llegia l'e-mail a la pantalla de l'ordinador: "Fèlix ha rebutjat el lloc, i hem pensat amb tú".
Mai un polvo havia estat tan ben aprofitat, ara calia pensar com se'l llevaria de damunt, l'escot de hui no ajudaria...

La competició

- Tú estas segur, Fèlix?
- Quins dubtes tens ara?
- Jo pense que a la feina no està bé...
- Sols si t'ho fas per manipular, tú manipules?
- No. I tú? I si demà et donen l'ascens? Seràs el meu cap, com ho farem?
- ...
- No ho tornarem a fer.
- Val, però jo no vaig a ser el teu cap.
- Prefereixes fer-t'ho amb mi que tindre l'ascens?
- Tinc ganes de fer-t'ho, si... i m'agradaria que manares de mi.
- Trau-te-la!
- No així, no, vull dir que fores la meua cap... em faria més morbo.
- Trau-te-la de veres que ja estic calenta.- Alicia es descordava la brusa mentre veia a Fèlix baixar-se els pantalons...

Toca'm

I ell no ho va poder evitar ...

Promeses

Varen quedar que només intercanviarien fluids i pell.
Varen quedar que només seria una relació física.
Varen quedar que només tindrien un telèfon per comunicar-se
Varen quedar que no es xafardejarien els perfils.
Varen quedar que no es farien amics
Varen quedar que serien lliures,

No s'adonaren i vivien junts, la fidelitat va ser pitjor que la gelosia...

La relació, s'anà refredant ...

Una postura còmoda

Darrerament estic en una postura còmoda, no se, igual és pel gust de no fer cap esforç i rebre, igualment, un… bon tracte.

Un exemple seria el projecte de El Veí a Verkami, publicant algunes de les millors Històries Veïnals, si arriba (arribem) a aconseguir tots els dinerets que calen, clar. Vull dir que estàs ahí, al llibre, amb una història teua, i sense fer res, acomodant-te un poc… Xas! et publiquen, no se si se m’entén.

Un altre exemple: el de la foto. Estàs ahí, sense fer massa, i a poc a poc notes com… xas! Et posen el llapis…

Doncs eixa és la idea, ara per ara… deixar-se fer.

Què en penseu d’aquesta indolència?

Al provador

Ella portava una fadilla curta, roja, a quadres a la mà.
Ell estava aborrit, però es va alegrar de veure la peça de roba, ja se la imaginava ensenyant més que tapant, la carn de la xicota.
Ella li va donar el seu borso:
- Tin, aguanta, però no mires dins, ja saps que em fa ràbia.
- Siiiii
- I no mires dins el probador
- Beeeee
Quan ella va entrar per provar-se la faldilla ell va mirar l'interior del borso: es va quedar bocabadat. Allà estava el minúscul tanga negre. No pa tardar molt en descorrer la tupida cortina del provador i trobar-se-la ja pujant la cremallera de la faldilla i mirant-lo per l'espill.
- Ja t'havia dit que no mirares... Ara què fem?
- No se, m'has pillat de sorpresa -li va dir ell amb una mà al paquet
Ella li va despasar la cremallera i va notar com la tenia grossa però encara no estava a punt. Se la va posar a la boca, li cabia tota, la va rossegar, li agradava eixa sensació de notar com es feia gran a dins seu i anva eixint-se'n.
El va deixar amb el membre humit, com el d'ella va pensar, i ja completament erecte. A la seua disposició. Va recular i va seure amb les cames entreobertes, notava el sexe humit.
Ell la va alçar agafant-la per baix dels braços, la va besar i la va girar de cara a l'espill, li va alçar mínimament la faldilla i va buscar el cau mentre li mossegava el coll.

Què busques?

- Què busques?

- No estas a punt?

- Però no te n'anaves ja?

- Es que vestint-me m'he posat calenta i tinc més ganes...

- Quina dona

- Va despulla'm que no vull fer tard...

Only you

Les sabates

Ja no sabia com fer-li-ho vore, es passetjava epr davant d'ell, amb sabates de talons ben alts... Però mai es decidia. Aquell dia havia deixat la porta entreoberta, esperant que quan arribara al replà s'acostara i finalment entrara.

Ella gitada en terra, amb la mirada li demanaria que li fera tot allò que sempre havia imaginat al veure-la passar.

Provocacions

"Com no haig de mirar-la si es posa aquesta faldilla apretada i aquestes mitges, i aquests talons. Com li agrada provocar-me" pensa en Roger, mentre veu com ella puja escales amunt. Sap que ella espera que la segueixi i l'arreconi contra la paret, que s'apreti contra ella, que la besi al coll, que es refregui contra el seu cul, posar-lo calent... però ella no cedeix mai a les seves pretensions ......

Avís a navegants

Estat de l'informe, telegrama al vei(nat):

"Gatot, ja he acabat la meua part del relat, li l'he enviada a Monyofiné i ell ja s'ho farà per que ho continue Josep"

El somni

- Hola, hui he somniat amb tú.

- Ostres no em crides a la feina per parlar-me d'eixes coses que em distraus.

- No vols saber què he somniat?

- Si, va.

- Que et depilava.

- Si jo vaig depilada!

- Bueno, per què t'he depilat jo aquesta nit al meu somni.
- Ok, conta'm.
- Et posava la crema hidratant per a reblanir la pelleta, et feia et primer frec per escampar-la per tot el cony. Després et posava el gel blau.
- Gel blau?
- Un gel que en contacte amb la pell mullada esdeve suau crema d'afaitar.
- Ah! ´"suau crema d'afaitar"?
- I refrescant... després et pasava la meua maquineta d'afaitar, a poc a poc, llevant l'escuma blanca i els pelets al mateix temps.
- Amb delicadesa, supose.
- Of curse. I despres et rentava amb aigua freda, per a que els poros es tancaren.
- Quin fred, això no és delicat.
- I et feia un massatge labiar per acabar.
- "labiar"?
- Els mes llavis contra els teus, amb alguna llepades per comprovar com de fina estas.
- Si vingueres ara em deixaria llevar les bragues.
- No puc, ja ho saps.
- Doncs a migdia em follaré al meu home.
- Ciao, guapa.
- M'agraden els teus somnis.
- I a mi contar-te'ls.

liada

No sabia si se'n penediria, però tenia clar que sols es podia veure en eixa situació si confiava plenament. I confiança li'n tenia, i ganes d'ell també... Per això havia accedit a llevar-se la caputxa i per això li deixava el camí clar. Sols volia disfrutar, si el preu eren unes cordes, per una nit a ella igual li tenia.

I Cristina va fer el que li manaren ....

La sabata

Cristina estava a la vora del llit, amb un llibre a la mà, no el mirava:
-Què fas perla?
-Llig
-Què lliges?
Agenollat al terra, mentre es despasava la camisa, li mirava les cames interminables enfundades en aquelles mitges negres franceses.
-"Body Language" d'Allan Pease.
Es va llevar es pantalons, els calçotets i la mirava llegir mentre trempava al ritme del peu d'ella.
-Diu alguna cosa dels peus? De les sabates?
La sabata de Cristina es movia al ritme de les mans d'ell que es fregava el membre.
-Si, mira: "Acaronar-se la sabata. Aquesta postura també és relaxada..."
-I tant que es relaxada -l'interrompé mentre li pujava l'excitació
-Calla, no interrompisques: "...i té un efecte fàlic al posar-se i traure's el peu de la sabata. Alguns homens s'exciten amb això"
Cristina el va sentir gemecar, va alçar la vista del llibre per primera vegada al temps que notava les gotes calentes esmunyir-se per les mitges.
-Pèrò que burro ets! Què has fet?
-No m'he pogut aguantar... baixa't les calces que mentre em recupere et menjaré tota... però no et lleves les sabates.

Perdre per guanyar

"-Hola, com ha anat la classe de tantric?
-Molt bé, ara la puc aguantar dura sense escorrer-me tot el que vullga
-No m'ho crec, puc provar?
-Si.

-Vaja, doncs sí que aguantes, espera

-Doncs si, xico, tens raó, espera't

-Ostras, ni tot a la una...
I aleshores ella va recordar el seu secret. Es va despullar, es va recostar sobre el llit i li va oferir el cau
-Mira, per a tú, entra...

I ell va perdre l'aposta."